Avui hem fet la primera sessió de l’assignatura
d’alfabetització digital i el primer que he aprés es aportar-li sentit i significat al nom de
l’assignatura. Era conscient de diferents tipus d’alfabetització, però es el
primer cop que sento parlar-ne d’aquesta
especialitat. La meva educació s’ha
evadit una mica de les tecnologies i per tant, gairebé no he pogut tractar les TIC en la meva
escolarització i no he tingut l’oportunitat de conèixer els mètodes de
l’aplicació d’aquestes en l’aula.
La meva primera impressió de l’assignatura ha
estat bona, perquè he aprés que hi ha diferents mètodes d’ensenyament, tots ells
vàlids i educatius, però no tots
equitativament eficients. Desconeixia que els alumnes que s’eduquen dins una metodologia d’escolta,
observació anàlisis, argumentació , recerca,
diàleg i discussió , aprenen gairebé el doble ,que els que s’han educat
amb altres mètodes en els que manquen
alguna d’aquestes fases.
Penso per tant, que l’aprenentatge d’aquestes noves tecnologies i el poder aplicar-les posteriorment a
l’aula, pot ajudar a millorar el
desenvolupament de l’infant. Degut a que
el fet de aportar els nous coneixements que ens ofereixen i complimentar-los
amb altres tipus d’alfabetització ajudarà a millorar el procés educatiu , on
els alumnes incorporaran la seva activitat habitual a noves maneres de fer,
convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament a través de l’
informació i la comunicació.
He aprés que l’alfabetització digital es un mitjà
per desenvolupar l’autonomia personal en l’ús de les tecnologies ,amb la
finalitat d’aprendre i acumular coneixements, innovar, actuar, analitzar i
compartir coneixements.
Y finalment, he arribat a assolir un altre
concepte diferent al mètode d’ educació que hem aprés en cursos anteriors.
Tenia consciencia del significat de socioconstructivisme, mètode en el qual
l’infant, es un agent actiu, que crea el seu propi coneixement a partir de
l’ajut del mestre, amb el qual atribueix
sentit i significat allò que aprèn, mitjançant les pròpies experiències. En canvi avui he aprés un altre mètode
educatiu, el socioconstruccionista, amb
el qual l’alumne , també construeix l’aprenentatge a partir de la pròpia activitat
, amb la diferència que compartirà i discutirà en grup i enriquirà els seus
coneixements.
En referència a les qüestions,dubtes,certeses i
curiositats que es poden plantejar, crec que la societat te un debat sobre si
aquestes tecnologies, poden afectar en el desenvolupament dels infants, ja que
positivament sempre s’afirma que aquesta educació ajuda als infants en familiaritzar-se
en l'ús i maneig de l’ internet , mostrant-li les possibilitats que les
tecnologies que ofereixen accés a una informació molt actualitzada, abundant i
de qualsevol part del món. Però d’altre banda, es planteja un punt de vista
negatiu, i es el desconcert en
l’aprenentatge de l’infant per la abundant informació.
Jo personalment crec que si reben una bona
educació tecnologia també aprendran a analitzar i identificar, què es el que
ells necessiten i com informar-se.
A partir d’ara m’agradaria no només conèixer i
saber utilitzar les noves tecnologies, sinó saber com treballar els coneixements assolits a
l’aula d’educació infantil, per tal de millorar el desenvolupament dels infants.
No hay comentarios:
Publicar un comentario