Dijous 29 de setembre

En la sessió de avui,  he aprés que hi ha diferents punts o perspectives d’observació per un mateix objecte del nostre entorn. Gràcies a la presentació del conte , he pogut observar que cadascú tenim una perspectiva de l’entorn i que tothom no tenim la mateixa visió del món que ens envolta.  A la sessió d’avui , he aprés analitzar diferents tipus de fotografies i a conèixer diferents variants entorn els plans i els angles,  aprenent que des de el punt de vista en que mires una fotografia la imatge pot variar.

Els diferents plans i angles emfatitzen o  reflecteixen un punt de vista ressaltant una aspectes importants dels objectes o subjectes o uns altres.   A la sessió d’avui,  hem aprés els diferents tipus de plans que ens ajuden a recalcar millor un element o un altre, es a dir, segons el pla que utilitzem podem observar millor l’entorn, es pot apreciar millor la acció, o observar amb claredat l’expressió o faccions del rostre.

Un dubte que hem plantejo és amb quin pretext o quines activitats dissenyaríem  per  utilitzar amb els infants la metodologia d’observació dels diferents plans o angles a la realitat.

27-09-2011

Aquesta tercera sessió m’ha servit per aprendre i endinsar-me en els diferents aspectes importants de l’educació en tecnologies a l’actualitat que desconeixia i també a entendre algunes de les contradiccions que malauradament encara podem observar en moltes aules.

He aprés a prendre consciència de que la forma en la qual ens han educat i la metodologia  que nosaltres coneixem perquè hem pogut observar la seva aplicació, no es la manera més adequada d’educar. Per tant tot allò que jo entenia com educació per les tic  no és correcte.

Hem de poder canviar de mentalitat tenint present que hem de formar a l’infant pel seu futur, no pel nostre passat. Per tant hem de renovar-nos,  hem de reciclar , la Informática no s’ha d’impartir en un aula, sinó que hem de prendre consciència que la nova etapa és la que anomenaríem “ etapa de l’ordinador invisible”.  El nostre objectiu ha de ser el de incorporar les tecnologies a l’aula perquè l’infant s’adapti a elles i transformar l’educació.

Per tant, he aprés que educar en tecnologies, no és ensenyar un programa informàtic com han fet els nostres avantpassats, ja que no hem d’educar en la forma o la metodologia sinó en l’ús continu d’aquestes.  L’ensenyament no es bàsicament  mostrar una aplicació sinó reflexionar, pensar, formar persones...                                                                        

Nosaltres hem crescut amb la mentalitat que hem de aprendre a utilitzar mètodes o programes tecnològics ( Windows, Word, Office...) i per tant , el més previsible es que nosaltres eduquem amb aquet sistema però la utilització de les tecnologies ha de canviar, hem de millorar. El repte que tenim com a futurs mestres és aprendre per poder formar.

     “La tecnologia no es un mètode sinó una eina que ens pot ajudar.”

Finalment una de les meves curiositats és si la societat farà inversió en l’educació per a les tecnologies perquè els infants puguin gaudir d’aquet privilegi o si els mestres podran superar el repte de transformar l’educació i aprendre per poder formar de forma reflexiva i qualitativa.

22-09-2011

A partir d’aquesta sessió he pogut aprendre o més aviat adonar-me de que com a futurs mestres,  hem de instruir-nos en  fer ús no solament de les tecnologies sinó de altres vessants més artístiques o plàstiques.  He aprés a prendre consciencia de què a l’actualitat el món que envolta a l’infant és la comunicació i la societat de la informació. En aquesta societat de la informació el que més predomina i per tant el que envolta a l’infant es la publicitat, és a dir, tots aquells cartells visuals i plàstics. Per tant desconeixia la importància de la branca més artística de les tecnologies.

Avui he aprés a fer servir una vessant visual i plàstica de la Informática, com és el paint, que des de el meu punt de vista,  crec que seria també una eina molt apropiada per desenvolupar la imaginació i creativitat dels infants. Aquet exercici de reflectir mitjançant una paraula un dibuix, penso que es una eina molt útil per promoure en els infants l’espontaneïtat, la participació i la imaginació, ja que son els autors de les seves pròpies creacions.

Aquesta activitat també m’ha servit a entendre que cadascú te una percepció única del món i que les nostres emocions, sentiments o pensaments són diferents dels altres. En el moment en que ens deia una paraula ens creem la nostra pròpia idea o el nostre propi símbol, ja que tant nosaltres com els infants lliguem el que ens diuen amb allò que coneixem.

Després d’aquesta sessió m’ha sorgit la curiositat de saber quin era l’objectiu principal d’aquesta , ja que com he realitzat a l’aula he aprés a aportar-li el meu propi sentit i significat.

Primera sessió

Avui hem fet la primera sessió de l’assignatura d’alfabetització digital i el primer que he aprés es  aportar-li sentit i significat al nom de l’assignatura. Era conscient de diferents tipus d’alfabetització, però es el primer cop que sento  parlar-ne d’aquesta especialitat.  La meva educació s’ha evadit una mica de les tecnologies i per tant,  gairebé no he pogut tractar les TIC en la meva escolarització i no he tingut l’oportunitat de conèixer els mètodes de l’aplicació d’aquestes en l’aula.

La meva primera impressió de l’assignatura ha estat bona, perquè he aprés que hi ha diferents mètodes d’ensenyament,  tots ells  vàlids i educatius,  però no tots equitativament eficients. Desconeixia que els alumnes  que s’eduquen dins una metodologia d’escolta, observació anàlisis,  argumentació , recerca, diàleg i discussió , aprenen gairebé el doble ,que els que s’han educat amb  altres mètodes en els que manquen alguna d’aquestes fases. 

Penso per tant, que l’aprenentatge  d’aquestes noves tecnologies i  el poder aplicar-les posteriorment a l’aula,  pot ajudar a millorar el desenvolupament de l’infant. Degut a  que el fet de aportar els nous coneixements que ens ofereixen i complimentar-los amb altres tipus d’alfabetització ajudarà a millorar el procés educatiu , on els alumnes incorporaran la seva activitat habitual a noves maneres de fer, convertint-se en agents actius del seu propi desenvolupament a través de l’ informació i la comunicació.

He aprés que l’alfabetització digital es un mitjà per desenvolupar l’autonomia personal en l’ús de les tecnologies ,amb la finalitat d’aprendre i acumular coneixements, innovar, actuar, analitzar i compartir coneixements.

Y finalment, he arribat a assolir un altre concepte diferent al mètode d’ educació que hem aprés en cursos anteriors. Tenia consciencia del significat de socioconstructivisme, mètode en el qual l’infant,  es un agent actiu,  que crea el seu propi coneixement a partir de l’ajut del mestre,  amb el qual atribueix sentit i significat allò que aprèn, mitjançant les pròpies experiències.  En canvi avui he aprés un altre mètode educatiu, el socioconstruccionista,  amb el qual l’alumne , també construeix  l’aprenentatge a partir de la pròpia activitat , amb la diferència que compartirà i discutirà en grup i enriquirà els seus coneixements.

En referència a les qüestions,dubtes,certeses i curiositats que es poden plantejar, crec que la societat te un debat sobre si aquestes tecnologies, poden afectar en el desenvolupament dels infants, ja que positivament sempre s’afirma que aquesta educació ajuda als infants en familiaritzar-se en l'ús i maneig de l’ internet , mostrant-li les possibilitats que les tecnologies que ofereixen accés a una informació molt actualitzada, abundant i de qualsevol part del món. Però d’altre banda, es planteja un punt de vista negatiu, i es el desconcert en  l’aprenentatge de l’infant per la abundant informació. 

Jo personalment crec que si reben una bona educació tecnologia també aprendran a analitzar i identificar, què es el que ells necessiten i com informar-se.

A partir d’ara m’agradaria no només conèixer i saber utilitzar les noves tecnologies, sinó saber  com treballar els coneixements assolits a l’aula d’educació infantil, per tal de millorar el desenvolupament dels infants.