Aquesta tercera sessió m’ha servit per aprendre i
endinsar-me en els diferents aspectes importants de l’educació en tecnologies a
l’actualitat que desconeixia i també a entendre algunes de les contradiccions
que malauradament encara podem observar en moltes aules.
He aprés a prendre consciència de que la forma en la qual
ens han educat i la metodologia que
nosaltres coneixem perquè hem pogut observar la seva aplicació, no es la manera
més adequada d’educar. Per tant tot allò que jo entenia com educació per les
tic no és correcte.
Hem de poder canviar de mentalitat tenint present que hem de
formar a l’infant pel seu futur, no pel nostre passat. Per tant hem de
renovar-nos, hem de reciclar , la
Informática no s’ha d’impartir en un aula, sinó que hem de prendre consciència
que la nova etapa és la que anomenaríem “ etapa de l’ordinador invisible”. El nostre objectiu ha de ser el de incorporar
les tecnologies a l’aula perquè l’infant s’adapti a elles i transformar
l’educació.
Per tant, he aprés que educar en tecnologies, no és ensenyar
un programa informàtic com han fet els nostres avantpassats, ja que no hem
d’educar en la forma o la metodologia sinó en l’ús continu d’aquestes. L’ensenyament no es bàsicament mostrar una aplicació sinó reflexionar,
pensar, formar persones...
Nosaltres hem crescut amb la mentalitat que hem de aprendre
a utilitzar mètodes o programes tecnològics ( Windows, Word, Office...) i per
tant , el més previsible es que nosaltres eduquem amb aquet sistema però la utilització
de les tecnologies ha de canviar, hem de millorar. El repte que tenim com a
futurs mestres és aprendre per poder formar.
“La tecnologia no
es un mètode sinó una eina que ens pot ajudar.”
Finalment una de les meves curiositats és si la societat
farà inversió en l’educació per a les tecnologies perquè els infants puguin
gaudir d’aquet privilegi o si els mestres podran superar el repte de
transformar l’educació i aprendre per poder formar de forma reflexiva i
qualitativa.
No hay comentarios:
Publicar un comentario